Celleta 2on Trast
INTRO: D
INTRO: D
ESTROFA:
D G D
Som dilluns de Pasqua i com cada any
D G D
jo porto la mona pel fill gran.
D G
No és igual que altres vegades,
F#m B#m A
algú avui no serà a taula,
G A
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.
Després de la feina a casa,
fas neteja a aquella escala,
del bloc on treballa el teu advocat.
D G D
jo porto la mona pel fill gran.
D G
No és igual que altres vegades,
F#m B#m A
algú avui no serà a taula,
G A
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.
Després de la feina a casa,
fas neteja a aquella escala,
del bloc on treballa el teu advocat.
TORNADA:
D G A Bm
I avuuuuui torna a ser dissabte,
F#m G F#m
t'obriran la porta (hola, com va?),
G F#m
et faràs la forta (t'has aprimat),
Bm G A
el menut pregunta per què encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t'amagis (t'estimo tant).
La vida és bonica, però a vegades, complicada,
tant se val.
F#m G F#m
t'obriran la porta (hola, com va?),
G F#m
et faràs la forta (t'has aprimat),
Bm G A
el menut pregunta per què encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t'amagis (t'estimo tant).
La vida és bonica, però a vegades, complicada,
tant se val.
ESTROFA:
D G D
El teu home és un tros de pa,
D G D
però com sempre es va deixar enredar.
D G
Quan va sentir la condemna,
F#m B#m A
li va caure el món a terra,
G A
que llargs es faran aqueixos quatre anys.
Lents passen els dies, ja és Nadal.
Els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et miren,
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
El teu home és un tros de pa,
D G D
però com sempre es va deixar enredar.
D G
Quan va sentir la condemna,
F#m B#m A
li va caure el món a terra,
G A
que llargs es faran aqueixos quatre anys.
Lents passen els dies, ja és Nadal.
Els petits esperen el regal.
Pels carrers la gent et miren,
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?
TORNADA:
D G A Bm
I avuuuuui torna a ser dissabte,
F#m G F#m
t'obriran la porta (hola, com va?),
G F#m
et faràs la forta (t'has aprimat),
Bm G A
el menut pregunta per què encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t'amagis (t'estimo tant).
La vida és bonica, però a vegades, complicada,
tant se val.
F#m G F#m
t'obriran la porta (hola, com va?),
G F#m
et faràs la forta (t'has aprimat),
Bm G A
el menut pregunta per què encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t'amagis (t'estimo tant).
La vida és bonica, però a vegades, complicada,
tant se val.
No hay comentarios:
Publicar un comentario